Estem vivint uns temps difícils, La pandèmia del covid-19 ha afectat tothom i en aspectes de la màxima importància vital com són la salut, l’economia i la vida social.
Les previsions, en tots els aspectes no són gens optimistes, ja s’està preveient una enorme crisi sanitària, social i econòmica mundial.
A la crisi econòmica hi va associada una gran crisi social. Milers de persones, en el millor dels casos s’han quedat a atur, però moltes han quedat completament desvalgudes.
No podem tolerar ni tolerarem, de cap manera, que els governs, ja siguin estatals, autonòmics o municipals, intentin fer-nos pagar la crisi altre cop a la classe treballadora, amb retallades de tota mena, incloent-hi les pensions. Cal que els diners surtin d’allà on n’hi ha, les grans empreses, els grans empresaris i altra gent adinerada, acostumats a fraus fiscals, que segueixen tenint els seus diners a paradisos fiscals, evitant contribuir a les despeses públiques. També cal que la despesa pública estigui prioritzant unes polítiques econòmiques i socials que tinguin en compte a tota la població i especialment a la més vulnerable. Ja es van rescatar els bancs, ara toca a les persones!!
Tampoc podem tolerar que, una vegada més, amb l’excusa de dificultats econòmiques, la sanitat pública hagi de patir noves retallades, quan encara no s’ha refet de les que es varen fer, a partir del 2008, que va suposar una reducció de plantilles, llits i recursos sanitaris. Les llistes d’espera per visites, operacions i proves abans de la pandèmia eren intolerables, especialment a Terrassa on la sanitat publica està concertada per Mútua Terrassa i CST. Aquestes retallades han tingut un fort impacte a l’hora del tractament sanitari de la pandèmia del Covid-19. Ens han fet adonar de la gran importància de tenir una sanitat pública amb els recursos necessaris i suficients.
La pandèmia que vivim ha posat de manifest que les residencies per a les persones grans no poden ser un negoci, ni es poden concertar sense uns mínims de qualitat. Al ser considerades, per moltes de les gestores d’aquestes residències, un gran negoci no tenien ni capacitat ni recursos humans i ni de protecció. Això ha comportat la mort de gran nombre de persones allà internades, sovint sense gaudir de les atencions mínimes necessàries. Cal agrair, però la dedicació i esforç de les persones cuidadores que han treballat en aquestes situacions tan difícils. Cal apostar per nous models de cura de les persones grans i dependents, que tingui en compte la seva dignitat com a persona. A Terrassa, esperem que tota aquesta situació no suposi un nou endarreriment en la construcció de la residència de Sant Pere Nord i la projectada a Ca n'Anglada.
Moltes vegades quan hi ha una situació d’emergència, molts governs aprofiten per a reduir les llibertats i drets que totes les persones hem de tenir. Hem d’estar vigilants amb aquesta qüestió, no podem permetre que els drets i llibertats que tant ens ha costat de guanyar, siguin menystingudes o reduïdes.
Pensem que en aquests moments és necessària més que mai, no una centralització de competències per part del govern central, sinó la coordinació, la corresponsabilitat, la transmissió de ssanitat públicaabers i coneixements, d’estratègies entre governs. Entenem que, en una situació com la present, convindria delegar les responsabilitats d’unes normes generals bàsiques i centralitzades a les administracions autonòmiques o locals, la seva aplicació en funció de les situacions particulars de cada poble o ciutat, atès que són els ajuntaments els que més i millor haurien de conèixer la situació real de cada població pel que fa a la pandèmia. Així cada àmbit territorial podria completar i adaptar les normes bàsiques de govern central, millorant la seva gestió.
Agraïm a tot el personal sanitari, mèdic, d’infermeria, auxiliar i de neteja- la seva entrega, sacrifici i professionalitat, que ha fet possible, durant aquestes setmanes, que una sanitat catalana, sota mínims, pogués respondre de manera satisfactòria a una situació epidèmica anòmala, per a la que no estava preparada, ni disposava de suficients recursos materials i humans. Gràcies.
Ara cal seguir lluitant per tenir una bona Sanitat Pública. I com a persones grans ens caldrà fer-ho també per gaudir d’una vellesa digna, a casa nostra, a una residència o en habitatges tutelats amb altres i per la revalorització de les pensions. Hem de ser persones actives, ciutadanes i participatives, amb veu i vot, no ens podem quedar immòbils, esperant que algú ens ho solucioni.
Esperem que tots i totes esteu bé de salut. Molts ànims i una forta abraçada als i les Iai@flautes i simpatitzants que estigueu o hàgiu estat afectats per la pandèmia actual.
Governi qui governi les pensions es defensen !
Governi qui governi la sanitat pública no es ven i es defensa !
Terrassa, 7 de maig de 2020