Les projeccions demogràfiques per l'any 2025 senyalen que en el tram d'edat de 65 a 80 anys hi haurà un 7% de persones dependents i en el tram de més de 80 anys ho seran més del 40%. Tot això sense comptar les persones de menys edat que pateixen dependència deguda a una discapacitat física o intel·lectual.
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) al 2018 a Terrassa, la tercera ciutat més gran de Catalunya, 36.336 persones tenien més de 65 anys, de les quals 15.274 eren homes i 21.062 dones. De la mateixa font i per el mateix any 5.905 persones tenien més de 85 anys, 1.920 homes i 3.985 dones.
Segons les dades del Departament de Treball de la Generalitat, a Catalunya hi ha gairebé 60.000 places en residències per a gent gran, de les quals 10.298 són públiques, 14.073 corresponen al que s’anomena ‘iniciativa social’, és a dir, a entitats del tercer sector; i 35.517 (més de la meitat) són d’iniciativa mercantil i, per tant, estan en mans d’empreses amb ànim de lucre. Al conjunt de l’Estat, les places en residències s’apropen a les 400.000 i la facturació anual del sector supera els 4.200 milions d’euros (4.200.000.000€ quaranta-dos seguit de vuit zeros).
El cost mitjà d’una plaça de residència per a avis a Catalunya és de gairebé 2.000 € mensuals, segons dades de la patronal Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA).
La xifra, però, varia en diversos centenars d’euros en funció de si
l’habitació és individual o compartida i del grau de dependència que
tingui l’usuari a més dependència, major necessitat d’assistència i més
cost. En residències privades d’alt nivell, el preu es dispara força
més.
Degut a aquest context, les residències d’avis son un gran negoci a l’alça
en la que els fons voltors han fixat la seva vista, realitzant compres
de residències privades i construint noves instal·lacions.
L’elevat preu també explica que apareguin nous productes financers destinats a la gent gran amb l’objectiu, precisament, de pagar l’estada en una residència, com ara les hipoteques inverses, propiciant un nou tipus d'estafa a gran escala, doncs si els hereus no ho poden pagar (en la majoria dels cassos habitual, doncs tampoc han pogut ajudar per a evitar-ho) perden la propietat de l’immoble, que per molt per sota del seu valor passa a mans de qui, sense escrúpols, l'ha constituït.
En el cas de les residències públiques el gran problema és la llista d’espera, que a tancament del 2017 sumava a Catalunya gairebé 18.500 persones pendents d’accedir a una plaça, més de 500 a Terrassa, segons dades de la Generalitat.
Aquell any, 929 persones van morir mentre estaven a la llista d'espera.
La situació es tant greu que ja han sorgit establiments il·legals que pretenen donar aquest servei sense cap garantia ni control per part de les administracions.
Queda palesa la gran necessitat que hi ha de residències públiques. Això pot esdevenir molt greu en molt poc temps.
Cal que les administracions incentivin i posin en marxa projectes per potenciar la creació de solucions, mes o menys imaginatives per donar-hi resposta, doncs son les responsables de donar solució als problemes socials.
El govern local és qui ha de donar suport i estar al
davant de les reclamacions per a solucionar de les necessitats de la
gent gran de la ciutat.
- Que realitzi un estudi seriós i actualitzat de la situació de les places a les residències privades i públiques a Terrassa i a la comarca i faci públiques les dades concretes de la situació de la gent gran i les persones dependents a Terrassa.
- Que elabori un pla d’acció i de futur per a la gent gran i les persones dependents en el qual es tingui en compte la situació en què viu la gent gran i es cerquin solucions de futur a curt i mig termini, que contempli i doni el seu suport també a altres possibilitats alternatives a les residències, com ara els apartaments tutelats, conjunts en cohabitatge per a gent gran, etc.
- Que supervisi l'execució de les obres de remodelació i ampliació de la Residència Pública de Mossèn Homs per part de la Generalitat i la seva immediata posta en marxa, tal i com es va comprometre el Conseller a la trobada amb aquesta comissió el passat 22 de febrer d’enguany.
- Que insti a la Generalitat a la licitació i construcció de la Residència Pública a Sant Pere Nord. Residència ja projectada i que el Parlament de Catalunya va instar al govern a que s’executés.
- Que reclami a la Generalitat el projecte i construcció de la residència pública a Ca n'Anglada, la seva licitació i construcció de la que ja fa molts anys hi ha els terrenys disponibles a l'Avinguda de Barcelona.
- Que vetlli especialment per la construcció de la residència per a persones amb problemes de salut mental que també està projectada des de fa temps per a la comarca.
- Que cerqui i inspeccioni les residències "il·legals" que han sorgit, per comprovar si compleixen TOTS els requisits exigibles.
Comissió per a les Residències Públiques a Terrassa
Terrassa 9 de desembre de 2019
