dimecres, 2 de desembre del 2020

Reflexions sobre la situació de les residències per a la gent gran

Des del començament de la pandèmia, vistos els gravíssims i mortals cassos que han succeït amb les persones grans i sobretot en els que s'han evidenciat a moltes residències, de les anomenades "concertades" i en algunes de públiques, en aquesta comissió i amb aquesta mala experiència, ens hem plantejat una sèrie de reflexions de les que aquí exposem les principals.

Cal continuar reivindicant Residències Públiques?

Com sempre hem defensat, el millor lloc per que una persona passi el final de la seva vida, és a casa seva, envoltada per la seva família i per les persones més properes, per això una de les prioritats han de ser les ajudes a la assistència domiciliaria, si és que es pot. Som conscients que no és sempre possible, doncs les persones amb un grau de dependència elevada requereixen 24 hores d'atenció cada dia de la setmana, que l'assistència domiciliaria no pot donar, entre altres coses per les necessitats de personal i el seu cost. Per això millor les residències, i si pot ser públiques, per tal d'evitar que la assistència a les persones dependents esdevingui un negoci pels grans fons d'inversió

El dèficit de places públiques es reconegut per tothom (administració inclosa) situació que té tendència a agreujar-se degut a l’evolució demogràfica de la nostra població. En els propers anys, segons assenyalen totes les dades, es produirà un augment considerable de la població de més de 65 anys. Anem cap a una societat més envellida i això comporta prendre mesures no ja de futur, sinó de present immediat.

És evident doncs que la necessitat d’atenció per a persones dependents de grau dos o tres ja no tant sols és urgent, sinó MOLT URGENT.

Continuem demanant residències públiques per a persones de grau dos o tres de dependència. Però no només demanem això, també cal que es tingui un tracte molt més humanitzat, que es baixi la ràtio de persones per cada cuidador sobretot els caps de setmana per tal d'evitar la desatenció i, molt important, els protocols d'actuació siguin molt clars i que no hi hagi falta de previsió.

Es necessària la medicalització de les Residències?

Creiem que no cal que les Residències esdevinguin hospitals, cal que el nivell d'assistència sanitària sigui el suficient per a les diferents gradacions de l'estat dels residents i que, en determinades situacions, com ja es fa en algunes residències, l'assistència sanitària la doni el CAP i/o hospital de referència. Tot el que sigui pel benestar dels residents, no per la comoditat, pressupost o negoci.

Cal valorar la quantitat de persones que ha de tenir una Residència?

S'ha de repensar si han de ser més o menys grans les Residències, hi ha experiències en els països del nord d'Europa que les residències són de 40 o 50 persones i en cas de pandèmia serien més fàcils de controlar. També observem que darrerament es té la lupa posada en les Residències i és lògic, però també sabem que s'han produït moltes defuncions per COVID-19 de persones soles en llars individuals.

Recordem a les administracions :

Que cal que de forma immediata i urgent prioritzin i adoptin polítiques per una gestió pública de tots els temes de caire social, i que comencin a treballar i traslladin aquestes polítiques als pressupostos i a tots els seus àmbits competencials ja siguin locals, autonòmics o estatals.

Comissió per a les Residències  Públiques a Terrassa

Terrassa 2 desembre de 2020



dijous, 18 de juny del 2020

Aquest matí, a les 12, davant de l'Hospital de Terrassa, on diverses persones del nostre col·lectiu també hem participat en la concentració a favor de la Sanitat Pública.

dimecres, 17 de juny del 2020

Aquest matí, a 3/4 de 12,  diverses persones del nostre col·lectiu hem participat en la concentració a favor de la Sanitat Pública, davant de la Mútua Terrassa. A més del personal sanitari de la Mútua també hi participaven persones de la PDSPT i d'altres col·lectius.

dijous, 14 de maig del 2020

Sobre la pandèmia del Covid-19


Abans de tot el nostre condol a tots els familiars i amics de les persones traspassades per causa d'aquest maleït virus, especialment aquelles que dissortadament estaven en residències.

També el nostre reconeixement a totes les persones que estan treballant, fins i tot molt més enllà de les seves obligacions, per minimitzar els efectes adversos d'aquesta pandèmia sobre la societat. Ens referim al personal sanitari, geriatria, serveis de neteja, protecció civil, transportistes, dependentes, ... i una llarga llista de persones que sense la seva feina, professionalitat i col·laboració seria impossible que socialment es pogués anar endavant.

La situació que ha generat la pandèmia del Covid-19 no ha fet res més que confirmar i posar de manifest que les reivindicacions i denúncies, que des de diverses plataformes socials venim efectuant des de ja fa temps, que ens ha portat a una situació sociosanitària inacceptable amb un alt nombre de contagis i de morts evitables. 

Si d'alguna cosa es tenia la certesa des de l'inici de la pandèmia és que afectava sobretot a la gent gran, per tant les residències, els sociosanitaris i l'atenció domiciliària eren focus molt importants.

Aquesta pandèmia ha posat llum a una realitat existent i amagada en molts d'aquests centres, que afecta la qualitat de vida dels residents, evidenciant en alguns casos de maltractament psíquic o físic, de mala alimentació, d'amuntegaments, i deficiències en les cures necessàries

La privatització d'aquests serveis, amb poc o cap control de l'administració malgrat que moltes residències estan subvencionades amb diners públics, n'ha anat minvant la qualitat. Ja funcionaven amb gran precarietat laboral, amb poc personal, mal pagat, amb poc seguiment de metges i infermeres, i sense les condicions sanitàries necessàries. La privatització implica que el negoci es fa reduint personal, salaris, menjar i serveis.

L'actual sistema de gestió dels serveis socials és molt pervers, aquest sistema mixt en que es barregen constantment gestions públiques i privades, amb competències confuses que aboquen a corrupteles que al final condueixen a un mal servei envers el ciutadà. Nosaltres apostem per una Sanitat i Atenció a Gent Gran bàsicament de gestió totalment pública. 

En el cas dels serveis de residències, com en el cas de la sanitat, l'educació, ... i altres, en privatitzar-se, acaben per convertir els ja escassos recursos públics que s'hi destinen en negoci privat amb mancances severes en la prestació dels serveis que s'haurien de donar.

Els serveis públics no han de ser privats, de cap manera !!
Han de ser serveis, no negoci !!

És més, en cassos com el que estem vivint el sector privat ha d'estar al servei de l'interès públic, per damunt dels interessos econòmics, negocis o fins i tot propietats, per molt legítims que siguin, que haurien de ser de tercera fila, fins i tot molt per davant dels interessos polítics que també han d'estar al servei de la societat i no a l'inrevés com ha passat ja massa vegades.

Oferim a la nostra administració local :
  1. La nostra col·laboració per tirar endavant polítiques que condueixin a elaborar un pla d’acció i de futur realista per a la gent gran i les persones dependents
  2. Els nostre coneixements i reflexions sobre el model de Residències mes adequat pel futur.
Però també demanem a la nostra administració local i a l'autonòmica:
  1. Que, en virtut de la transparència, faci públiques les dades concretes de l'estat actual de les residències a Terrassa i comarca tant en el nombre de residències de promoció i gestió pública, de promoció i gestió social amb places concertades i de promoció i gestió mercantil amb places concertades. Com també el nombre de places existents de cada modalitat i la situació actual en que es troben .
  2. Que faci efectives les demandes que des de les plataformes ciutadanes s'han fet en repetides ocasions, tant de gestió com d'informació.
  3. Un millor control de les residències, tant públiques com privades, millors salaris i atencions per a les persones treballadores i una millor organització interna per tal  de minimitzar els efectes  de possibles futures pandèmies o rebrots de l'actual com diuen els experts que pot succeir.
  4. Que a totes les persones treballadores de sanitat, residències i cures de dependència se'ls faciliti tot el material de protecció necessari i tota la formació i informació per tirar endavant amb seguretat les seves respectives tasques.
Exigim a la classe política en general : 
  1. Que de forma immediata i urgent prioritzin i adoptin polítiques per una gestió pública de tots els temes de caire social, i que comencin a treballar i traslladin aquestes polítiques a tots els seus àmbits competencials ja siguin  locals, autonòmics o estatals.
 Ha quedat clar, que moltes coses han de canviar arran del que estem patint, i no podem perdre ni un moment més !!.
Un pressupost digne per a uns serveis dignes !!
 Terrassa 13 de maig de 2020

Comissió per a les Residències  Públiques a Terrassa, Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa-Marea Blanca, Federació d'Associacions Veïnals de Terrassa, #Iai@flautes-Terrassa, Prou Barreres, Consell d'Entitats d'Acció Ciutadana, Moviment per a unes Pensions Dignes.


dijous, 7 de maig del 2020

Davant l’actual crisi sanitària, econòmica i social

Companyes i companys,

Estem vivint uns temps difícils, La pandèmia del covid-19  ha afectat tothom i en aspectes de la màxima importància vital com són la salut, l’economia i la vida social.

Les previsions, en tots els aspectes no són gens optimistes, ja s’està preveient una enorme crisi  sanitària, social i econòmica mundial.

A la crisi econòmica hi va associada una gran crisi social. Milers de persones, en el millor dels casos s’han quedat a atur, però moltes han quedat completament desvalgudes.

No podem tolerar ni tolerarem, de cap manera, que els governs, ja siguin estatals, autonòmics o municipals, intentin fer-nos pagar la crisi altre cop a la classe treballadora,  amb retallades de tota mena, incloent-hi les pensions. Cal que els diners surtin d’allà on n’hi ha, les grans empreses, els grans empresaris i altra gent adinerada, acostumats a fraus fiscals, que segueixen tenint els seus diners a paradisos fiscals, evitant contribuir a les despeses públiques.  També cal que la despesa pública estigui prioritzant unes polítiques econòmiques i socials que tinguin en compte a tota la població i especialment a la més vulnerable. Ja es van rescatar els bancs, ara toca a les persones!!

Tampoc podem tolerar que, una vegada més, amb  l’excusa de dificultats econòmiques, la sanitat pública hagi de patir noves retallades, quan encara no s’ha refet de les que es varen fer, a partir del 2008, que va suposar una reducció de plantilles, llits i recursos sanitaris. Les llistes d’espera per visites, operacions i proves abans de la pandèmia eren intolerables, especialment  a Terrassa on la sanitat publica està concertada per Mútua Terrassa i CST. Aquestes retallades  han tingut un fort impacte a l’hora del tractament sanitari de la pandèmia del Covid-19. Ens han fet adonar de la gran importància de tenir una sanitat pública amb els recursos necessaris i suficients.

La pandèmia que vivim ha posat de manifest que les residencies per a les persones grans no poden ser un negoci, ni es poden concertar sense uns mínims de qualitat. Al ser considerades, per moltes de les gestores d’aquestes residències, un gran negoci no tenien ni capacitat ni recursos  humans i ni de protecció. Això ha comportat la mort de gran nombre de persones allà internades, sovint sense gaudir de les atencions mínimes necessàries. Cal agrair, però la dedicació i esforç de les persones cuidadores que han treballat en aquestes situacions tan difícils. Cal apostar per nous models de cura de les persones grans i dependents, que tingui en compte la seva dignitat com a persona. A Terrassa, esperem que tota aquesta situació no suposi un nou endarreriment en la construcció de la residència de Sant Pere Nord i la projectada a Ca n'Anglada.

Moltes vegades quan hi ha una situació d’emergència, molts governs aprofiten per a reduir les llibertats i drets que totes les persones hem de tenir. Hem d’estar vigilants amb aquesta qüestió, no podem permetre que els drets i llibertats que tant ens ha costat de guanyar, siguin menystingudes o reduïdes.
Pensem que en aquests moments és necessària més que mai, no una centralització de competències per part del govern central, sinó la coordinació, la corresponsabilitat, la transmissió de ssanitat públicaabers i coneixements, d’estratègies entre governs. Entenem que, en una situació com la present, convindria delegar les responsabilitats d’unes normes generals bàsiques i centralitzades a les administracions autonòmiques o locals, la seva aplicació en funció de les situacions particulars de cada poble o ciutat, atès que són els ajuntaments els que més i millor haurien de conèixer la situació real de cada població pel que fa a la pandèmia. Així cada àmbit territorial podria completar i adaptar les normes bàsiques de govern central, millorant la seva gestió.

Agraïm a tot el  personal sanitari, mèdic, d’infermeria, auxiliar i de neteja- la seva entrega, sacrifici i professionalitat, que ha fet possible, durant aquestes setmanes, que una sanitat catalana, sota mínims, pogués respondre de manera satisfactòria a una situació epidèmica anòmala, per a la que no estava preparada, ni disposava de suficients recursos materials i humans. Gràcies.

Ara cal seguir lluitant per tenir una bona Sanitat Pública. I com a persones grans ens caldrà fer-ho també  per gaudir d’una vellesa digna, a casa nostra, a una residència o en habitatges tutelats amb altres i per la revalorització de les pensions. Hem de ser persones actives, ciutadanes i participatives, amb veu i vot, no ens podem quedar immòbils, esperant que algú ens ho solucioni.

Esperem que tots i totes esteu bé de salut. Molts ànims i una forta abraçada als i les Iai@flautes i simpatitzants que estigueu o hàgiu estat afectats per la pandèmia actual.

Governi qui governi les pensions es defensen !

Governi qui governi la sanitat pública no es ven i es defensa !

Terrassa, 7 de maig de 2020