lunes, 2 de diciembre de 2019

Dill. 9 desembre 10:30h - Concentració-Manifestació - Plaça de l'aigua - Residències Públiques JA !


Les projeccions demogràfiques per l'any 2025 senyalen que en el tram d'edat de 65 a 80 anys hi haurà un 7% de persones dependents i en el tram de més de 80 anys ho seran més del 40%. Tot això sense comptar les persones de menys edat que pateixen dependència deguda a una discapacitat física o intel·lectual.

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) al 2018 a Terrassa, la tercera ciutat més gran de Catalunya, 36.336 persones tenien més de 65 anys, de les quals 15.274 eren homes i 21.062 dones. De la mateixa font i per el mateix any 5.905 persones tenien més de 85 anys, 1.920 homes i 3.985 dones.

Segons les dades del Departament de Treball de la Generalitat, a Catalunya hi ha gairebé 60.000 places en residències per a gent gran, de les quals 10.298 són públiques, 14.073 corresponen al que s’anomena ‘iniciativa social’, és a dir, a entitats del tercer sector; i 35.517 (més de la meitat) són d’iniciativa mercantil i, per tant, estan en mans d’empreses amb ànim de lucre. Al conjunt de l’Estat, les places en residències s’apropen a les 400.000 i la facturació anual del sector supera els 4.200 milions d’euros (4.200.000.000€ quaranta-dos seguit de vuit zeros). 
El cost mitjà d’una plaça de residència per a avis a Catalunya és de gairebé 2.000 € mensuals, segons dades de la patronal Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA). La xifra, però, varia en diversos centenars d’euros en funció de si l’habitació és individual o compartida i del grau de dependència que tingui l’usuari a més dependència, major necessitat d’assistència i més cost. En residències privades d’alt nivell, el preu es dispara força més.
Degut a aquest context, les residències d’avis son un gran negoci a l’alça en la que els fons voltors han fixat la seva vista, realitzant compres de residències privades i construint noves instal·lacions.

L’elevat preu també explica que apareguin nous productes financers destinats a la gent gran amb l’objectiu, precisament, de pagar l’estada en una residència, com ara les hipoteques inverses, propiciant un nou tipus d'estafa a gran escala, doncs si els hereus no ho poden pagar (en la majoria dels cassos habitual, doncs tampoc han pogut ajudar per a evitar-ho) perden la propietat de l’immoble, que per molt per sota del seu valor passa a mans de qui, sense escrúpols, l'ha constituït.
En el cas de les residències públiques el gran problema és la llista d’espera, que a tancament del 2017 sumava a Catalunya gairebé 18.500 persones pendents d’accedir a una plaça, més de 500 a Terrassa, segons dades de la Generalitat.
Aquell any, 929 persones van morir mentre estaven a la llista d'espera. 
La situació es tant greu que ja han sorgit establiments il·legals que pretenen donar aquest servei sense cap garantia ni control per part de les administracions.
Queda palesa la gran necessitat que hi ha de residències públiques. Això pot esdevenir molt greu en molt poc temps.

Cal que les administracions incentivin i posin en marxa projectes per potenciar la creació de solucions, mes o menys imaginatives per donar-hi resposta, doncs son les responsables de donar solució als problemes socials.


El govern local és qui ha de donar suport i estar al davant de les reclamacions per a solucionar de les necessitats de la gent gran de la ciutat.
Demanem a la nostra administració local :
  1. Que realitzi un estudi seriós i actualitzat  de la situació de les  places a les residències privades i públiques a Terrassa i a la comarca i  faci públiques les dades concretes de la situació de la gent gran i les persones dependents a Terrassa.
  2. Que elabori un pla d’acció i de futur per a la gent gran i les persones dependents en el qual es tingui en compte la situació en què viu la gent gran i es cerquin solucions de futur a curt i mig termini, que contempli i doni el seu suport també a altres possibilitats alternatives a les residències, com ara els apartaments tutelats, conjunts en cohabitatge per a gent gran, etc.
  3. Que supervisi l'execució de les obres de remodelació i ampliació de la Residència Pública de Mossèn Homs per part de la Generalitat  i la seva immediata posta en marxa, tal i com es va comprometre el Conseller a la trobada amb aquesta comissió el passat 22 de febrer d’enguany.
  4. Que insti a la Generalitat a la licitació i construcció de la Residència Pública a Sant Pere Nord. Residència ja projectada i que el Parlament de Catalunya va instar al govern a que s’executés.
  5. Que reclami a la Generalitat el projecte i construcció de la residència pública a Ca n'Anglada, la seva licitació i construcció de la que ja fa molts anys hi ha els terrenys disponibles a l'Avinguda de Barcelona.
  6. Que vetlli especialment per la construcció de la residència per a persones amb problemes de salut mental que també està projectada des de fa temps per a la comarca.
  7. Que cerqui i inspeccioni les residències "il·legals" que han sorgit, per comprovar si compleixen TOTS els requisits exigibles.
Comissió per a les Residències  Públiques a Terrassa
Terrassa 9 de desembre de 2019

martes, 5 de noviembre de 2019

Com pot afectar la sentència del Tribunal Suprem a l'activisme social

Com pot afectar la sentència del Tribunal Suprem a l'activisme social

Aquestes últimes setmanes s'ha produït un fet d’especial rellevància que podrà afectar seriosament el futur de les nostres actuacions o activitats que formen part de l'activisme social.

La sentència que va pronunciar el Tribunal Suprem de Madrid pels presos polítics i socials catalans, a més de comportar unes condemnes clarament desproporcionades pels fets jutjats i tenint present que les sentències d'aquest tribunal senten jurisprudència, representa que d’ara endavant qualsevol persona que promogui una acció pacífica i no-violenta contra el sistema establert a l'estat espanyol, s'exposarà a què el detinguin i empresonin, tal com està passant en alguns casos aquests darrers dies.

Tal com manifesta Joaquim Bosch (jutge i portaveu de Jueces para la Democracia del 2012 al 2016):
"El més perillós de la sentència és la seva aplicació en el futur i el seu impacte en les llibertats. Amb la lletra de la resolució es pot condemnar a altíssimes penes de presó als que protestin pacíficament contra resolucions que acordin un desnonament, el desallotjament d'una acampada com les del 15M o la dispersió de la resistència passiva en una vaga de treballadors. Serà irrellevant que aquestes conductes estàtiques no tinguin violència o intimidació. Aquest salt jurisprudencial s'emmarcaria en les retallades de drets soferts en els últims anys. Sens dubte, el Tribunal Europeu de Drets Humans haurà de valorar si resulta admissible el que sembla una interpretació sensiblement restrictiva dels drets fonamentals".

Tot plegat significa una greu regressió democràtica, amb increment de la repressió, que es podrà aplicar en endavant per a qualsevol acció de protesta que no li agradi al poder establert. I a més hem de tenir en compte que la “llei mordassa” encara no ha estat anul·lada.

Mentre tinguem forces, ens reafirmem amb el nostre compromís de seguir treballant i lluitant per la llibertat, la democràcia, la justícia i, de manera especial, per la justícia social.

Terrassa, 4 de novembre de 2019.              #Iai@flautes-Terrassa